Skip to content


Traduccions

————————————————————

Quaderns de notes (2012)

Georg Christoph Lichtenberg. Il.lustració de la coberta: Figura de Lichtenberg.

lichtenG. C. Lichtenberg (1742-1799), científic i home de lletres, de coneixements enciclopèdics, fou el primer catedràtic a Alemanya de física experimental, però la posteritat el recordarà sobretot per aquests Quaderns de notes (Sudelbücher, en alemany). Considerat el pioner del gènere aforístic en la literatura germànica, les seves reflexions, plenes d’humor, intel·ligència i profunditat, han influït en pensadors com Nietzsche, Tosltoi, Einstein o Wittgesntein.

————————————————————————————————————

La conjuració de les paraules (2003)

Benito Pérez Galdós. Revista Isadora, número 2.

babelAixò era un gran edifici anomenat Diccionari de la Llengua Castellana, de dimensions colossals i fora mida, que, segons els cronistes, ocupava la quarta part d’una taula, d’eixes que veiem a les cases dels homes, destinades a diferents usos. Si hem de creure un vell document trobat en un vellíssim escriptori, quan posaven l’edifici a la prestatgeria del seu amo, la lleixa que l’aguantava amenaçava d’enfonsar-se…

————————————————————————————————————

La caça del Merma / The Hunting of the Snark (1999)

Lewis Carroll. Original i traducció. Il·lustracions de Henry Holiday i fotografies de Carmela Llobet.

mermaAquest llarg poema, escrit per Lewis Carroll el 1874, normalment es considera un exemple de literatura de l’absurd. Descriu “amb humor infinit el viatge impossible d’una tripulació improbable per trobar una criatura inconcebible”. Travessant el mar, guiats pel Campaner amb una mapa en blanc, els mariners arriben a un indret desconegut. El Forner recorda que l’havien advertit sobre la caça del Merma, que es pot transformar de sobte en un Ampor, i esvanir-se per sempre més.

————————————————————————————————————

A través de l’espill (1985)

Lewis Carroll. Il·lustracions de John Tenniel.

alicia

Charles Lutwidge Dodgson (Lewis Carroll, 1832-1898), amb trenta anys, ajudant de matemàtiques al Christ Church de Cambridge, aficionat a la fotografia, isqué a berenar la tarda del quatre de juliol del 1862 amb les germanes Liddell, i durant un passeig en barca pel Tàmesi contà una història en què una de les Liddell, Alícia, era la protagonista. D’aquell i d’altres passeigs en barca (record dels quals és el capítol cinquè del present llibre) sortiren les primeres aventures d’Alícia. Set anys mes tard, el 1869, acaba el primer capítol de l’Espill i l’envia a l’editor. El Ilibre sencer ix el desembre del 1871, sis anys abans que L‘Atlàntida fos premiada als Jocs Florals de Barcelona.