Skip to content


Traduccions

———————————————————————————-

Epístola II - Assaig sobre l'home

Epístola II - Assaig sobre l'home

ALEXANDER POPE

Inici Epístola II

Coneix-te a tu mateix.

No vulguis prendre-li la mida a Déu.

L’humà coneixement pren l’home com a eix.

Un ésser nascut en l’istme d’una terra mitjana,

d’una saviesa fosca i una grandesa esquerpa.

Algú que sap massa per a l’estol escèptic,

i alhora massa feble per a l’orgull estoic.

Sempre en un entremig:

dubtant entre actuar o descansar,

dubtant si veure’s com a bèstia o com a déu,

dubtant entre la preferència pel seu cos

o el decantament per l’esperit.

Havent nascut tan sols per a la mort,

i havent pensat tan sols per a l’error,

en igual ignorància del seu enteniment

tant si enraona massa com si ho fa massa poc.

Un caos de pensa i passió, en desconcert.

Un que tot sol ara s’enganya, ara es desenganya,

pastat mig per triomfar, mig per estavellar-se,

Mestre i senyor de qualsevol ventura,

i àdhuc víctima i màrtir.

Únic jutge del ver,

perseguit per l’error com en malson:

Glòria, ridícul i enigma d’aquest món!

Ves, criatura prodigiosa,

enfila’t on et durà la ciència,

ves i pren les mides de la terra,

pesa l’aire i apama les marees,

instrueix els planetes en l’òrbita de gir,

esmena el temps antic i dona al sol un mètode,

enlaira’t amb Plató fins a l’empiri,

on són el bé primer, el bell i l’esfera perfecta;

o esgarriat voltant pel laberint

on es van enredar els seguidors, fes veure

que llevant el sentit es pot imitar Déu:

així com giren els sacerdots de l’est

fins al mareig, rodant el cap tot imitant el sol.

Ves i dis-li a l’Eterna Saviesa

com regir cada empresa—

I guaita en tu mateix, com un beneit!

———————————————————————————-

Do not go gentle into that good night

fer-se vell

FER-SE VELL     DYLAN THOMAS

versió lliure     octubre 18


Res de dir amb tendresa bona nit.

Fer-se vell és tronar i flastomar quan arriba el capvespre.

Com hi ha món, revolteu-vos contra l’hora foscant.

Els savis, quan arriba la fi, saben que és la penombra

atès que amb els seus mots no enforcaren cap llamp,

i no diuen amb tendresa bona nit.

La bona gent, amb la darrera onada, plorant per com de bé

les seues accions trèmules haurien dansat en la verda badia,

com hi ha món que es revolten contra l’hora foscant.

Els feréstecs, que encalçaren el sol i n’admiraren l’èxtasi,

van aprendre molt tard que la cursa afligia

i no pensen pas a dir bona nit amb tendresa.

Davant la mort, els austers, que, amb la vista enfebrada,

capten que uns ulls entenebrits podrien feliçment lluir com meteors,

com hi ha món que es revolten contra l’hora foscant.

I tu, oh pare meu, en aquell turó trist,

sisplau renega o beneeix-me amb llàgrimes fervents,

res de dir amb tendresa bona nit,

com hi ha món, revolta’t contra l’hora foscant.

————————————————————

Quaderns de notes (2012)

Georg Christoph Lichtenberg. Il.lustració de la coberta: Figura de Lichtenberg.

lichtenG. C. Lichtenberg (1742-1799), científic i home de lletres, de coneixements enciclopèdics, fou el primer catedràtic a Alemanya de física experimental, però la posteritat el recordarà sobretot per aquests Quaderns de notes (Sudelbücher, en alemany). Considerat el pioner del gènere aforístic en la literatura germànica, les seves reflexions, plenes d’humor, intel·ligència i profunditat, han influït en pensadors com Nietzsche, Tosltoi, Einstein o Wittgesntein.

————————————————————————————————————

La conjuració de les paraules (2003)

Benito Pérez Galdós. Revista Isadora, número 2.

babelAixò era un gran edifici anomenat Diccionari de la Llengua Castellana, de dimensions colossals i fora mida, que, segons els cronistes, ocupava la quarta part d’una taula, d’eixes que veiem a les cases dels homes, destinades a diferents usos. Si hem de creure un vell document trobat en un vellíssim escriptori, quan posaven l’edifici a la prestatgeria del seu amo, la lleixa que l’aguantava amenaçava d’enfonsar-se…

————————————————————————————————————

La caça del Merma / The Hunting of the Snark (1999)

Lewis Carroll. Original i traducció. Il·lustracions de Henry Holiday i fotografies de Carmela Llobet.

mermaAquest llarg poema, escrit per Lewis Carroll el 1874, normalment es considera un exemple de literatura de l’absurd. Descriu “amb humor infinit el viatge impossible d’una tripulació improbable per trobar una criatura inconcebible”. Travessant el mar, guiats pel Campaner amb una mapa en blanc, els mariners arriben a un indret desconegut. El Forner recorda que l’havien advertit sobre la caça del Merma, que es pot transformar de sobte en un Ampor, i esvanir-se per sempre més.

————————————————————————————————————

A través de l’espill (1985)

Lewis Carroll. Il·lustracions de John Tenniel.

alicia

Charles Lutwidge Dodgson (Lewis Carroll, 1832-1898), amb trenta anys, ajudant de matemàtiques al Christ Church de Cambridge, aficionat a la fotografia, isqué a berenar la tarda del quatre de juliol del 1862 amb les germanes Liddell, i durant un passeig en barca pel Tàmesi contà una història en què una de les Liddell, Alícia, era la protagonista. D’aquell i d’altres passeigs en barca (record dels quals és el capítol cinquè del present llibre) sortiren les primeres aventures d’Alícia. Set anys mes tard, el 1869, acaba el primer capítol de l’Espill i l’envia a l’editor. El Ilibre sencer ix el desembre del 1871, sis anys abans que L‘Atlàntida fos premiada als Jocs Florals de Barcelona.