Skip to content


Llibres

———————————————————

Tempesta de signes (2015)

tempestaL’origen del llenguatge és, probablement, el secret més ben guardat de l’evolució. El filòleg i filòsof napolità Giambattista Vico (1668-1744) indagà sobre el pas dels primers homes cap a la humanitat civil, suposant que la capacitat figurativa, l’habilitat per entendre’s per objectes i senyals, i l’emergència, finalment, de llengües articulades indicaven el curs de la història humana. La seqüència viquiana s’assembla a la progressió semiòtica conjecturada pel lògic nordamericà Charles S. Peirce (1839-1914), d’icones o associacions per semblança, índexs o associacions per contigüitat, i símbols o tipus d’associacions lliures –una progressió que ha estat invocada durant les darreres dècades a propòsit de la coevolució de la ment i el llenguatge humà. Les recerques contemporànies sobre bioantropologia ens ensenyen, així, els avantatges d’evitar els reduccionismes, tant naturalistes com idealistes. Per un altre costat, la coevolució i la coexistència de l’oralitat, l’escriptura i els modes audiovisuals i cibernètics assenyalen també, en les línies apuntades per Vico i Peirce, com la “vida dels signes” s’entrellaça amb les formes d’història social i les modalitats de pensament.

Tempesta de signes in a nutshell

Tempesta de signes, Amadeu Viana, El fil d’Ariadna, Pagès editors.

———————————————————

Acròbates de l’emoció (2004)

Versió electrònica (pdf)

acrobatL’estudi ha estat concebut a partir de les idees de contigüitat i pertinència: aborda la contaminació de significats i les inversions perceptives que són a la base de l’humor, tot partint de la conversació ordinària. Els capítols s’ordenen crucialment a l’entorn d’un centre que perd progressivament tots els seus atributs. La conversació, l’emergència de l’humor (verbal i situacional) i els processos de significació són, inicialment, els temes que s’exploren. La forma estructuralment subversiva de l’humor és estudiada al costat de la seua funció crítica -dit breument, el fútil i l’útil. En paral·lel, aquest assaig indaga sobre les implicacions filosòfiques del diàleg, sobre l’absurd i la lògica, i sobre la persistència de l’organització narrativa en diferents dimensions de l’experiència.

————————————————————————————————————————-

Raons relatives (1997)

Versió electrònica (pdf)

RaonsrelativUn assaig que es remunta a les primeres converses i que esbrina amb Ciceró i Tasso els efectes del diàleg. Una indagació sobre la manera com operen el favor, el perdó, el premi i el permís per construir sentit en la vida quotidiana. Un passeig per la línia que separa els racionalistes dels relativistes. Una crítica de l’argumentació sociolingüística que deixa a la vista el creixement de la raó gramatical i els cercles viciosos del funcionalisme. Una interpretació de l’esmena, la citació, la ironia i l’exemple en termes d’organització del discurs. Un joc d’espills que mostra arbres i xarxes.

Sis exercicis de raons relatives que fan forta la idea antiga de la paraula dins la comunitat i la filologia -els textos- com a companyia del pensament.

————————————————————————————————————————-

Aspectes del pensament sociolingüístic europeu (1995)

Versió electrònica

aspecte1La sociologia de la llengua no és una branca gaire diferenciada de la sociologia, ja que no és clar que hagi de considerar els fets lingüístics d’una forma específica: s’ocupa de la formació i el reconeixement de grups socials, de la difusió del coneixement escrit, de la comunicació quotidiana i de les repercussions culturals dels canvis històrics; temes que enllacen amb l’antiga reflexió sobre la transmissió del pensament, el vehicle de comunicació, i les paraules i les coses. La present edició ha reunit alguns dels elements clau d’aquesta història, construïda principalment en llatí i explicada aviat en els diferents vernacles europeus.

————————————————————————————————————————-