Skip to content


Retòrica

———————————————————–

Historia, evolución, semiótica. El orden ternario de Vico y Peirce (2014)

vicoEn este artículo intentaremos acercar a Vico a la empresa semiótica de Charles S. Peirce, indagando en la configuración de un pragmatismo que tome en cuenta la información histórica para la construcción de la mente humana. En la primera parte se investigará las raíces retóricas y poéticas de las categorías semióticas; en la segunda, se explorará la relación entre Vico y Peirce por un lado y las investigpeirceaciones contemporáneas sobre el desarrollo del lenguaje por otro; finalmente, en la tercera parte se volverá a la semiótica para intentar una interpretación de la progresión retórica viquiana, de la mímesis a través de los signos hasta las lenguas articuladas, coherente con el pragmatismo, tanto desde el punto de vista funcional como desde el punto de vista histórico, con el objetivo de alzar las barreras que mantienen, convencionalmente, a los dos autores en lados distintos del proyecto de la Ilustración. [Més...]

Publicat a Cuadernos sobre Vico, 25/26, ps. 65-92.

———————————————————–

Notes sobre l’evolució del llenguatge (2013)

Evolution

A través de les recerques de les darreres dècades, hem anat coneixent millor les condicions d’aparició del llenguatge humà: l’ampliació i redistribució de les capacitats cognitives com a conseqüència del bipedalisme, seguida de les formes esteses de sociabilitat i la profunditat de les relacions sexuals, junt amb noves formes d’intel·ligència pràctica, que s’estenen al llarg de més d’un milió d’anys, amb l’allargament de la infantesa i la joventut; i la dificultat de conjugar una anatomia prou satisfactòria per donar a llum amb la darrera ampliació i redistribució cognitiva, que desemboca en infants que maduren després del part, amb formes cognitives que produeixen les llengües articulades, entrellaçant-se amb la vida social i amb la llarga infantesa. Aquesta arquitectura cognitiva encaixa amb una autoorganització semiòtica à la Peirce, explicant el llenguatge en termes naturals i socials alhora.   [Més...]

Publicat a Llengua i complexitat, núm 11 de Llengua, Societat i Comunicació, Universitat de Barcelona, 2013.

———————————————————–

Diàleg dels morts entre Vives i Gracián (2006)

gracianvivesUn Diàleg dels Morts a imitació dels diàlegs barrocs i il·lustrats. Vives hi representa la posició humanista clàssica, atenta al valor de la paraula; Graciàn, la posició crítica, amatent a descobrir-hi les trampes i els eufemismes.

L’anècdota és la denominació de la nova coalició política a Catalunya, la tardor del 2006; el diàleg deriva cap a consideracions sobre la confiança en el llenguatge (i la paraula).

—————————————————————————————————

Retòrica i llenguatge científic (2005)

heliceDurant el segle XX hem conegut l’interès de matemàtics, sociòlegs, antropòlegs i filòsofs per l’estructura i l’ús del llenguatge, un interès que ha deixat la seua empremta en l’orientació científica dels estudis lingüístics. La contrapartida lògica és l’entrada de lingüistes en altres pràctiques i àmbits estrictament científics. En part, això recondueix l’argument cartesià sobre la desconfiança davant la retòrica. Els lingüistes poden participar de la crítica i l’argumentació científica, perquè hi ha hagut una cross-fertilization que ha desfet els malentesos dissociadors entre ciència i retòrica que es propagaren a partir del Renaixement. Admetent la importància de la retòrica, admetem el substrat argumentatiu i epidíctic del discurs científic, la intersecció entre heurística, verbalització i demostració, tal i com va ser concebuda des d’Aristòtil fins als humanistes. Publicat dins M. T. Cabré i C. Bach, Coneixement i discurs especialitzat, IULA.

—————————————————————————————————

Fisuras retóricas. Ironía, analogía y conocimiento lingüístico (2002)

violonEl presente trabajo plantea el sentido y el uso de los retruécanos tomados como parte del conocimiento lingüístico, tratando de reconstruir desde ese punto de partida el yugo viquiano de los saberes (filosofía y filología), y dotando de contenido el lado filológico. El trabajo destaca aportaciones contemporáneas congeniales con el planteamiento viquiano, e insiste particularmente en el significado de la ironía y en las analogías como construcciones retóricas del conocimiento lingüístico.

—————————————————————————————————

Fuster in fabula (1987)

cometesPer alguna raó, les cometes tenen a veure directament amb la propietat dels signes (anomenats també noms o idees). Joan Fuster és probablement un dels escriptors que més idees han produït i han fet circular a casa nostra. La seua escriptura revela un estil, una part important del qual és l’ús, espectacular a vegades, de les cometes. Pot resultar interessant relacionar aquest aspecte de l’estil amb el desenvoluament de la seua obra, mostrant una part del lligam, sempre implícit, entre les nostres representacions i les formes que adopten.