Skip to content


Conversació

————————————————————

Cigarretes, Kant i la conversa ordinària (2003)

cigarretesDurant la segona part del segle vint s’ha estès (i acceptat) la idea que l’estudi de la variació lingüística (textual, comunicativa) és fonamental per a la descripció i comprensió dels fenòmens del llenguatge, i aquest mateix axioma serveix també com a caracterització dels objectius de la recerca en anàlisi de la conversa i pragmàtica (el costat més empíric de l’anàlisi del discurs). Que això s’hagi percebut com una necessitat i que s’hagi incorporat com a part dels principis sembla lògic. Que això mateix no hagi de ser examinat és tota una altra qüestió. No es tracta, en cap cas, d’una necessitat inherent a l’objecte d’estudi. És una necessitat que invoquen els investigadors (no diré que cegament), i que prové d’algun lloc. Al llarg d’aquestes pàgines assenyalo algunes de les crítiques possibles a aquest vessant del positivisme. L’estudi va ser publicat a la Revista de Catalunya, número 190.

—————————————————————————————————–

Joan Brossa: idees verdes incolores dormen furiosament. El significat del teatre? (2000)

brossaÉs possible que aquestes pàgines no ajudin gaire a interpretar el teatre de Brossa. Però en canvi podrien servir de base per a una crítica de les categories corrents amb què ens acostem (com a estudiosos) a la conversació, i alhora podrien continuar fonamentant el territori comú del pensament lingüístic i el pensament literari, en la mesura de l’impossible. Per a aquestes dues empreses, el teatre de Brossa sembla especialent ben situat.

—————————————————————————————————–

Els cinc rellotges de Martin Joos (1987)

fiveclocks

L’estació irlandesa de ferrocarril de Ballyhough té dos rellotges que difereixen entre ells vora sis minuts. Un anglès amatent assenyalà el fet a l’encarregat, el qual li respongué: “Miri senyor, si vinguessin a dir la mateixa hora, per què n’hauríem de tenir dos?”.

Aquest estudi aborda la variació funcional en el llenguatge de la mà de la distinció de B. Bersntein entre codi restringit i codi elaborat, emprada per M. A. K. Halliday i altres, i reinterpretada ací sobre la base de l’estudi de Joos. L’estudi va ser publicat a la revista L’Espill, número 23/24.