Skip to content


Categories

———————————————————

Three codes for life: Biology, language, information (2015)

marenostrum

Circa 1950 biology entered the scientific scene and during the second half of the 20th century has gained full respect and acceptance. By the same time, cybernetics started its own itinerary, besides the great spread of new media, which had also changed key aspects in contemporary world. Both biology and cybernetics are based in codes, as is the case with natural language. Of course, biological codes for life constituted a great achievement of nature, natural languages were probably a by-product of evolution, and cybernetics and what we call artificial languages have been a recent conquest of scientific knowledge. What these three dimensions have in common is that they compel us to think about how nature works and what is to be essentially human. And yet more crucially, how should we rightly approach the relationship between natural and human sciences. The mid-point represented by language, mediating between biological life, social interaction and creativity and invention, would help us to cope with this basic complexity.

Lecture at the Worshop The panoptic vision of the world: Science and humanities, Academia Europaea, Barcelona, December 11, 2015.

———————————————————

Between cratylism and positivism (2004)

cratylThis paper approaches ninteenth Century philology in an attempt to relate it with the wordplay found in the works of Lewis Carroll. It tries to examine Humpty Dumpty’s Jabberwocky against the context of modern philological studies and recent discoveries. Considered besides the work of F. A. Wolf and J. Grim, Alice’s adventures through the looking-glass constitute the reverse of available philological experiments: linguistic games, invented etymologies, and also the need to find the right original version. Carroll, as a young philologue, was able to play with those findings between a world that was ending and that which had just begun.

——————————————————————————————–

Vells amics. Virtuts i passions (2002)

amiguesFins ara, els poetes han parlat abundantment de l’amor i la mort. Al seu costat, l’amistat i la vellesa potser tenen una dimensió més humana, més prosaica. Aquest contrast entre els límits (de l’amor i la mort) i la quotidiana i modesta experiència de l’amistat i la vellesa implica una relació a quatre bandes. Pel cantó de la prosa, l’amistat i la vellesa també són d’alguna manera nusos o caps d’una relació: l’interior de l’amistat com a forma de proximitat i de confiança, i la densitat de la vellesa com a fons d’interpretació dels afers humans. Publicat dins Ciceró. De la Vellesa. De l’Amistat (M. Paredes i A. Viana eds.), IIFV.

——————————————————————————————–

La persiana és verda. Idees de correcció i estils intel·lectuals (2000)

persiana

Pensar els estils en termes d’intervenció social i pensar en la manera com aquests són reconsiderats en cada context històric sembla més oportú que veure’ls simplement com a variació lliure de les coses –o, de forma alternativa, sotmesos a la ciclicitat estricta. El tema d’aquest paper és la correcció i la incorrecció, especialment la manera en què trobem correctes certs estils –adequats– i escandalosament fora de lloc altres. Aprenem la correcció i la incorrecció de la mateixa manera que aprenem que cal portar la forquilla o la cullera a la boca, però no el ganivet. Milroy & Milroy (1985) insisteixen en aquest caràcter après sobre un fons de variació generalitzada.

——————————————————————————————–

Les emocions dels viatges (1998)

tramEl problema bàsic és com relacionar els viatges amb la resta de coses. La meua idea és que podem acostar-nos als viatges en termes de les relacions que mantenen amb la resta de l’experiència. Els viatges no existeixen fins que no els interpretem. Les emocions que desperten també són encontrades. L’adrenalina que es dispara quan el vaixell comença a solcar és només un costat de l’assumpte. L’emoció, l’eufòria dels viatges és produïda per la nostra implicació. Si un bé no ho és fins que no ha estat codificat, inclòs en una herència, consumit fugaçment, les emocions (de risc, d’enyorança) produïdes pels viatges no són tampoc una categoria absoluta, independent de l’anàlisi. Una antropologia dels viatges hauria de representar la relació entre “el món dels viatges” i la matriu social que els fortifica o els accentua. Hauria d’explorar també les definicions pertinents, escatint els significats contigus: turisme, viatge, excursió, aventura.