Skip to content


Lectures de fi de segle. La biblioteca de Víctor Siurana

Klee-angelus-novusEls amics d’algú també són els seus llibres. L’acompanyen en els trasllats, creixen amb les trajectòries de la vida, hi tornem quan volem retrobar-los i sempre hi són. L’esperit, malgrat les aparences, ocupa més espai que el cos. Els llibres de Víctor Siurana van quedar repartits entre la casa familiar de Torres de Segre (la majoria) i la casa de la seua germana Elvira a Madrid. La música, a la inversa, va anar a Madrid i en menor mesura a la casa de Torres. La casa del carrer Lluís Companys on havia viscut el Víctor ja no hi és, a causa de la transformació urbana del barri. La biblioteca de Torres mereixeria una catalogació detallada que en fixés les edicions disponibles, els anys corresponents i els autors. ¿En quines condicions es podia crear una biblioteca personal entre 1965 i 1985? Quin accés als llibres es devia tenir des d’una ciutat relativament modesta, durant el darrer decenni del franquisme? I durant els primers anys de la transició? Què arribava i què no? La llibreria Urriza devia ser un referent durant la postguerra i ho continuà sent durant els seixanta, els setanta i fins ben entrats els vuitanta. Es tenia també accés a fons de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Companyia de Jesús o la Biblioteca Pública de Lleida, activa des del 1842. Però entendre de llibres no era fàcil i calia saber discernir el gra de la palla.

Publicat a Universitat i ciutat, J. Pont i À. Santa (eds.), Pagès, Lleida, 2017 (ps. 32-44).

Posted in Metàfora.