Skip to content


Figuració II

figuracioLa lògica poètica viquiana és multiforme i proteica (de protos, el principi, el mar): es pot descriure com a animació (personificació és poca cosa; però la retòrica «hi entra»), figuració, «metàfora» (el mot més gastat), encantament (m’agrada per la seua relació amb cantar, i les muses), màgia (de «mag», xaman), fantasia (de «phainein», aparèixer), mimesi (i/o ficció; ací «hi entra» la poètica) i, per descomptat, participació. En el seu sentit precís, participació o comunió és indiferenciació entre l’interior i l’exterior, entre el subjecte i l’objecte. Encara més: la mimesi original, que sabem que dóna pas a la ment humana (l’elaboració de la cognició és notablement anterior al llenguatge elaborat), comporta concretament la topia, la materialització de l’esperit figuratiu, i el seu invers, l’espiritualització del món material, o Bezauberung, encantament .

Posted in Metàfora.