Skip to content


Topia (un assaig)

topiaFins ara, la majoria de filòsofs han interpretat el món utòpicament. Ara caldria donar-li la volta i començar a interpretar el món tòpicament. És des de la topia, la corporalitat, l’encorporació, la situació en el món, que cal examinar el sentit: el seu origen, la seua conformació, els seus errors i la seua capacitat d’engany, i així igualment, les seues categories constitutives. L’esperit (Geist) és topia, sentit del món i orientació. Perquè la mà ha construït la ment i la ment necessita la mà. Els veients (la gent que veuen) prenen la topia per descomptada, com la cosa més natural del món. Els pensadors utòpics tendeixen a passar-la per alt, a partir de l’esperit com quelcom distanciat del món, en l’esfera empíria de les idees. Al revés, la topia comença amb l’acció: amb el simple caminar, per exemple.

Posted in Metàfora.