Skip to content


Tempesta de signes

DSCF4150L’origen del llenguatge és, probablement, el secret més ben guardat de l’evolució. El filòleg i filòsof napolità Giambattista Vico (1668-1744) indagà sobre el pas dels primers homes cap a la humanitat civil, suposant que la capacitat figurativa, l’habilitat per entendre’s per objectes i senyals, i l’emergència, finalment, de llengües articulades indicaven el curs de la història humana. La seqüència viquiana s’assembla a la progressió semiòtica conjecturada pel lògic nordamericà Charles S. Peirce (1839-1914), d’icones o associacions per semblança, índexs o associacions per contigüitat, i símbols o tipus d’associacions lliures –una progressió que ha estat invocada durant les darreres dècades a propòsit de la coevolució de la ment i el llenguatge humà. Les recerques contemporànies sobre bioantropologia ens ensenyen, així, els avantatges d’evitar els reduccionismes, tant naturalistes com idealistes. Per un altre costat, la coevolució i la coexistència de l’oralitat, l’escriptura i els modes audiovisuals i cibernètics assenyalen també, en les línies apuntades per Vico i Peirce, com la “vida dels signes” s’entrellaça amb les formes d’història social i les modalitats de pensament.

Tempesta de signes in a nutshell

Tempesta de signes, Amadeu Viana, El fil d’Ariadna, Pagès editors.

Posted in Vico.