Skip to content


Love your monsters II

echtemenschen1Bruno Latour defensava l’hivern de 2012 que estiméssim les nostres criatures, com a principi conductor d’un programa de reconciliació i reconsideració de les creacions característiques de l’Antropocè. Clar, ací no pot faltar la literatura, que en bona mesura va sempre per davant. La literatura (la fantasia), com a primera forma de creació i invenció, abordava els misteris i els abismes de l’ànima humana (l’amor, la mort). Love your monsters s’inspirava en el Frankenstein de Mary Shelley, on també s’insisteix en el misteri de l’amor. El mateix 2012 la televisió sueca llançava una sèrie protagonitzada per Hubots (human robots), on el tema era precisament com els humans s’enamoraven d’aquestes criatures, i les dinàmiques que això comportava. En Äkta människor (Real humans) uns inquietants humanoides (produïts segurament amb bioenginyeria) provoquen les delícies i els maldecaps d’uns humans maladaptats i insegurs. Love your monsters. Doncs això. No sé si la imaginació de Latour tenia en compte que els suecs havien dissenyat una sèrie (una sèrie d’entreteniment, clar, però amb diàlegs sorprenents i provocatius) on estimar aquestes criatures (estimar-les com a amigues, velles amigues, o físicament, fer l’amor amb els hubots) esdevindria l’origen de trames i problemes que els guionistes projectaven intel·ligentment en l’esfera quotidiana, social i política. echtemenschen2No sé si Real Humans (Echte Menschen, en Arte) és o no és ja una sèrie de culte, o molt seguida (o si és tan seguida com la sèrie vintage Masters of sex); porta dues temporades, els hubots i els humans han entrellaçat les seues vides i les seues passions, d’una manera que planteja més preguntes que no pas ofereix respostes. Sembla bon entreniment, no abusen de les escenes desagradables, i el seu toc profundament protestant (des del títol, “humans de veritat”, fins la família clàssica, urbana, que dóna suport a la trama), la passió per la puresa, el treball, l’honestedat i les virtuts la fa ben actual i atractiva. Per no parlar de la fina ironia dels guionistes que, de la manera més seriosa, introdueixen situacions curioses i xocants, com ara un pen drive de molt valor, inclòs en un clauer que té la forma precisament d’un robotet d’aquells de joguina, com de plàstic, dels anys 50. Doncs això, inesperadament a la pantalla, Love your monsters. Vaya vaya.

Posted in Metàfora.