Skip to content


Narra és despistar (la condició humana)

narracioD’alguna manera, narrar és despistar (com parlar és traduir). Barthes recordava que els indicis eren això: marques que l’autor havia anat deixant, per recuperar-les més endavant. En algun sentit, una trama és una diversió.  Però l’humor és una inversió d’aquest principi: en l’humor, en l’acudit, la narració col·lapsada per excel·lència, la diversió és part del resultat també: es narra, i en la mateixa acció es clausura l’estructura narrativa (es trenca la trama). Però reconeixem (en l’humor) una mena d’unitat estranya, on la fi recupera els indicis: un despiste en tota la regla. Com si una característica del nostre coneixement fos posar en relleu aquesta condició: exasperar-la, accentuar-la (la condició de la seua pròpia subversió). I l’accentua, l’humor, fent valdre el sentit de l’implícit, el fet que el que no es diu compti més que el que es diu. (Per algun motiu, tot això és tan fonamental en la conversa, en forma una part indissoluble.) Així es compleix aquell apotegma, Das Niedere stellt sich gegen das Höhere, das wird dis Signature des männlichen Innenlebens; retraduït, la hipòtesi assalta la tesi; una inversió que s’afegeix al sentit. L’apotegma es referia al dimoni i a Déu, segons la Bíblia, i alhora als impulsos de la líbido davant la raó, o contra la raó; però és també vàlid si l’humor és l’entreteixit de coses serioses (i una font de plaer).

Posted in Humor.