Skip to content


Africans al lloro

Un estudiant de Comunicació Audiovisual, que s’instal·la a l’Àfrica, concretament a Guinea; hi viu les experiències característiques amb la gent d’allà. Conta, en tornar, que tot és relatiu, que la gent allà viu al dia, que no hi ha tantes obligacions, ni feina, ni horaris, sobreviure és la feina. Apunta: “A Europa, la gent creu que ho sap tot i que té solucions per a tot; els africans tenen coses bones i dolentes, però parteixen de la impossibilitat d’entendre res“. Ací hi ha el canvi d’actitud, ací l’ús del temps; i ací els europeus, en l’espill, en el retrat. Com ells diuen, “Els europeus tenen rellotges però nosaltres tenim temps“. Sembla una semàntica prou estesa. Nosaltres els europeus, que hem estat indagant aquest tema (el del temps) durant centenars d’anys, des de tants angles possibles. I encara caldria un bon equip d’investigadors: i declarar-nos “investigadors del temps“, com en algun moment ens havíem declarat historiadors, sociolingüistes o coses semblants. Aquest corrent d’investigadors, els 007 del temps, serien com una filial inapropiada de Heidegger, que indagaria en “l’existència”. Zeitforscher, això és.

Posted in Metàfora.