Skip to content


Humanismes down under

humdownunderEsmentaré dues peces, una d’inspiració americana i l’altra d’inspiració europea, que combinen les crítiques al pensament humanista amb la recuperació d’una idea diguem-ne humana de l’home; i que presenten alternatives a la devastació intel·lectual de les darreres dècades del segle XX. La primera és obra d’un biòleg, David Ehrenfeld, The Arrogance of Humanism (1981); la segona d’un semiòtic de la cultura, Zvetan Todorov, Le jardin imparfait (1998). No només es tracta de tradicions complementàries, sinó de visions crítiques amb els errors del passat. Llums i ombres, doncs, d’una història controvertida i qüestionada. Un contrapunt intel·ligent, el tercer en concòrdia, podria ser l’assaig d’Albrecht Wellmer, Endspiele. Die unversöhnliche Moderne [Finals de partida. La Modernitat irreconciliable] (1993), a favor de sostenir la fragilitat de l’argument retòric, contra la pretensió d’imposar o contra l’atreviment del dir; en defensa del component ètic o comunicatiu (i per tant fràgil, insegur) del discurs: dialògic, en el seu fonament; i amb una interessant discussió a moltes bandes amb el pensament il·lustrat, la teoria crítica i el debat comunitaristes-individualistes.

Posted in Vico.