Skip to content


Escoltar

dali4Estic fascinat amb la idea de poder organitzar els cinc sentits clàssics d’Aristòtil d’acord amb el que sabem avui sobre neurociència: escalant-los, com si diguéssim, en termes d’antiguitat, en termes de funcions primàries del cervell. L’olfacte, als orígens del sistema nerviós, per exemple. El tacte, com a exemple d’un desenvolupament particular en els humans. Al bell mig de tots, i relacionat amb els usos i la facilitat  amb què els mamífers desenvolupen l’oïda i les seues funcions, l’extraordinària diversitat, de fet, d’orelles (de formes d’orelles), estesa entre les diverses espècies de mamífers. Incloent-hi les orelles relativament petites i més baixes (en relació a la posició dels ulls) dels primats, un tret que compartim absolutament amb ells. Escoltar, doncs, com una funció primària, més estesa en la natura, que la funció complementària, la de vocalitzar. És una bella manera d’explicar per què substancialment som capaços d’entendre moltes més coses de les que som capaços de produir, per què la comprensió sembla la part ampla de l’embut, i l’expressió l’estreta (i aquest embut, en realitat, correspondria a un altaveu).

Posted in Bioantropologia.